Metodologia

Kilalia treballa principalment a partir de les tècniques del teatre de l'oprimit, tot i que també utilitza els pretextos dramàtics i el teatre d'objectes en la seva pràctica. S'explica a continuació en què consisteixen algunes d'aquestes tècniques per tal d'emmarcar la pràctica del col·lectiu.

Augusto Boal, director de teatre brasiler i pare del Teatre de l'Oprimit durant la dècada dels 70, va crear la tècnica del Teatre Fòrum, en què el públic s'implica de manera activa en l'acció dramàtica perquè s'identifica amb la situació. Es tracta de provar, d'assajar la transformació de la realitat substituint el personatge oprimit dins d'una dialèctica oprimits-opressors a través del joc teatral. El personatge oprimit té, en definitiva i sigui quin sigui el tipus d'opressió que pateixi, la clau per intentar trobar una solució al seu conflicte o, com a mínim, crear un debat extensiu al públic.

Kilalia se centra en la metodologia creada pel brasiler Augusto Boal, que estableix dues premisses sobre les que construeix tot el seu ideari: en primer lloc, salvar la distància entre el poble i la cultura; en segon lloc, provar que el teatre pot ser practicat per qualsevol persona en qualsevol lloc. Així doncs, el públic s'incorpora activament com a part de l'acció dramàtica i, per tant, pren el control d'aquesta i pot canviar-la.

S'ha de remarcar que l'objectiu més important d'aquesta eina és alliberar l'individu de les limitacions i clixés imposats per la societat, que s'interposen com a barreres als seus desitjos, i oferir mitjans factibles per trobar solucions als seus problemes a través de la representació teatral.

La teoria que proposa Augusto Boal es basa en la utilitat del teatre com a assaig de l'acció social, que estimula la persona a reflexionar sobre el seu passat, transformar la realitat present i inventar un futur. Aquest teatre no presenta una única visió del món, sinó que el qüestiona amb propostes concretes d'opressió o dificultat social, per tal d'experimentar amb diferents opcions de resposta. Aquestes són assajades en escena, amb la finalitat d'emprar-les en processos futurs de canvi comunitari que repercutiran en el creixement personal de l'individu com a agent social.

L' actitud de l'artista-pedagoga (terme que, segons George Laferrière, especialista quebequès en pedagogia de l'expressió dramàtica, defineix l'educadora que es basa en les tècniques artístiques per fer la seva tasca) ha de ser receptiva i flexible, així com orientar-se cap als canvis constants que el grup experimenta. És important la capacitat d' observació per tenir consciència de les necessitats del grup i mantenir-se oberta a les seves demandes i propostes. Cal estimular i, en definitiva, activar l'energia creativa a partir de les necessitats, capacitats, ritmes i nivells de satisfacció de les participants.

Es dóna especial importància a la retroacció, perquè es convida a la reflexió i es facilita que les participants s' impliquin més en l'activitat, formant part integral i activa del seu propi procés. Per tant, es comparteixen opinions sobre les activitats acabades de realitzar, es contrasten i se'n treuen conclusions.

Però Kilalia, també no només treballa amb el teatre fòrum, una de les tècniques del teatre de l'oprimit, sinó que també utilitza d'aquesta metodologia el teatre imatge, el teatre invisible. Tanmateix, treballa a partir de pretextos dramàtics i el teatre d'objectes.

Videos

img

Entrevista amb Marc Badia y Marc Pey